Civisme i convivència són dos termes absolutament indestriables. Sembla que els darrers anys s’ha anat imposant aquesta idea de gaudir dels nostres drets personals sense haver d’oferir, com a ciutadanes i ciutadans, cap contrapartida. Sembla que es pot donar per fet que algú s’ha de fer càrrec d’allò que hauria de correspondre a cadascuna de les persones que vivim a Palafrugell.
Deixar un matalàs al costat d’un contenidor d’escombraries i creure que l’administració té el deure de retirar-lo. Circular en patinet per la vorera, sense importar les conseqüències d’aquesta acció tan perillosa, ni si està permès o no -que no ho està-. O aturar-se en cotxe al mig del carrer sense tenir compte dels drets de la resta de conductors.
I quan determinats comportaments traspassen certes línies vermelles, ens trobem, per exemple, amb la denúncia de la Colla Diversalia respecte a les actituds, discriminacions i agressions LGBTI-fòbiques que va patir durant la celebració del Carroussel Costa Brava d’enguany. Ja no és una qüestió només d’incivisme, ja passa a ser una qüestió de discriminació.
I és que tot té uns inicis. Es comença per deixar un matalàs al costat del contenidor, amb total impunitat. Se circula en patinet per la vorera, amb total impunitat. I s’acaba agredint verbalment una persona pel sol fet de tenir una orientació sexual concreta, també amb total impunitat. És aquesta impunitat la que pot fer creure que els drets es tenen sense cap contrapartida.
I els deures? No caldria tornar a parlar dels deures? Aquesta és la nostra aposta quan parlem de convivència, quan parlem de cohesió social. Cal, urgentment, recuperar la idea que els ciutadans som corresponsables amb la nostra comunitat, que tenim el deure de respectar les normes, que tenim el deure, fins l’obligació, de no trepitjar els drets dels altres. Que no som més que ningú, i que per defensar el que creiem nostre no podem perjudicar la resta.
Tenim el deure de treballar, així com el dret al treball. Tenim el deure de conèixer el català. Tenim el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. En tenim molts, de deures, com a ciutadans. I cal complir-los. No s’hi val a exigir els drets però sense voler assumir el compliment dels deures.
Tocarà parlar de tot això i molt més les setmanes i mesos vinents, a la vista de l’elaboració, per part del govern municipal, del Pla de Diversitat i Convivència. Un Pla que el nostre grup enfoca des dels drets, és clar, però també des dels deures, des de la conscienciació i el respecte pel civisme i la convivència.
Continuem treballant en favor del nostre municipi i de la seva gent!